Cas d’èxit Durán-Sindreu

L’Audiència Nacional ha emès una sentència de gran rellevància el 10 de juny de 2024, la qual té implicacions significatives per a les entitats culturals que reben subvencions públiques a Espanya. En aquesta decisió, s’ha determinat que una subvenció atorgada a una Entitat cultural dedicada a la promoció i organització d’esdeveniments escènics i musicals constitueix una ajuda al foment de la cultura i, per consegüent, no ha d’estar subjecta a l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) al no constituir subvencions lligades directament al preu dels serveis brindats al públic.

Aquesta sentència suposa un importantíssim estalvi econòmic per a l’Entitat i pot establir les bases com a precedent jurídic per a altres entitats del mateix sector que puguin veure’s afectades.

Antecedents

El procediment es va originar amb la impugnació per part de l’entitat cultural en qüestió d’una resolució prèvia emesa pel Tribunal Econòmic-Administratiu Central en 2021. Aquesta resolució havia ratificat les conclusions de diverses inspeccions fiscals realitzades l’any 2016, que tractaven les subvencions obtingudes com a ingressos corrents subjectes a IVA. La postura de l’Administració Tributària es basava en la idea que aquestes subvencions no es destinaven exclusivament a compensar dèficits operatius específics, sinó que es consideraven com a ingressos regulars, vinculant-les així al preu dels serveis culturals que l’entitat proporcionava.

Interpretació de la Llei de l’IVA: un canvi fonamental

L’Audiència Nacional, en la seva decisió, ha reforçat la interpretació que, sota l’article 78 Dos, 3r de la Llei de l’IVA —modificada al novembre de 2017—, les subvencions dirigides expressament al foment de la cultura no han de ser gravades amb IVA. Aquest canvi en la llei representa una clarificació fonamental dissenyada per a alinear la pràctica fiscal nacional amb les directives i jurisprudències europees, especialment aquelles concernents a la tributació de subvencions i als principis establerts per la Directiva Europea de l’IVA.

Aquest nou criteri establert per l’Audiència Nacional confirma la postura que s’ha vingut mantenint des de fa anys per part de Durán-Sindreu i en defensa dels interessos de diferents entitats dedicades a l’àmbit cultural.

Retroactivitat i efectes de l’actualització de la norma

Encara que la situació inicial en debat cobreix l’any 2016, l’Audiència Nacional ha destacat que la redacció revisada de l’article 78 Dos, 3r ha d’aplicar-se amb uns certs efectes retroactius. Això proporciona claredat sobre la intenció subjacent de la legislació fiscal i sobre com han d’interpretar-se les subvencions culturals, fins i tot en contextos previs a l’actualització de la norma. Específicament, el tribunal va argumentar que les ajudes en qüestió pretenien fomentar activitats culturals, diferenciant-se marcadament de meres compensacions per a cobrir dèficits operatius.

Un component clau del dictamen va ser l’avaluació de si les subvencions culturals podrien causar una distorsió significativa en el mercat. En abordar aquesta qüestió crítica, l’Audiència Nacional va concloure que no hi havia evidència substancial que suggerís que tals ajudes alteressin de manera rellevant l’entorn competitiu, ni influenciaven els preus de les entrades ni modificaven substancialment l’estructura competitiva del sector cultural.

Implicacions jurisprudencials i per al Sector Cultural

Aquesta Sentència estableix un precedent jurídic significatiu i suposa un criteri rellevant per a aquelles entitats dedicades a l’àmbit cultural que reben subvencions d’ens públics per al foment de la cultura, perquè els permetria defensar la no tributació per IVA d’aquestes subvencions davant possibles procediments de comprovació o inspecció duts a terme per l’Agència Tributària, incloses aquelles que es trobin en un procés jurisdiccional en l’actualitat.